
Alan Turing
El concepte d’intel·ligència artificial és de fa molt. Els experts es remunten a la fi del segle XIX, però va ser el matemàtic i científic computacional Alan Turing, a mitjans dels anys 50, qui va aconseguir aplicacions d’interès. Com la que va realitzar durant la segona Guerra Mundial desxifrant els codis de la màquina alemanya de criptografia Enigma, creada pels nazis. “The imitation game” és un bon film que relata de quina manera Turing va aconseguir trencar la codificació alemanya. El matemàtic és conegut també pel test de Turing, segons el qual pot jutjar-se la intel·ligència d’una màquina si les seves respostes som molt difícils de distingir de les d’un humà.
Segons l’estudi: “Reshaping Business with Artificial Intelligence” -del prestigiós Institut de Tecnologia de Massachusets- moltes empreses volen aplicar la intel·ligència artificial però no totes estan preparades.
També destaca que el 85% de les quals han fracassat en la seva aplicació és perquè simplement la van introduir sense tenir en compte el problema a resoldre o el nou objectiu a guanyar. Simplement perquè tocava, perquè la competència la tenia o perquè ‘venia’ molt dir que treballaven amb IA. I, el camí correcte, segons els experts, hauria de ser el contrari: detectar un problema i intentar resoldre-ho. L’estudi va entrevistar en 3.000 directius, d’empreses de tots els sectors, de 122 països.
Avantatges i inconvenients de l’AI
Aquesta tarda (12/7/2018) es presenta a Barcelona, l’estudi de l‘Anuari de la Comunicació elaborat per l’organització Dircom. Serà a les 18.30h, a Foment de Treball, de Barcelona. Moderaré una taula rodona dedicada a la intel·ligència artificial aplicada a l’àmbit de la comunicació amb els experts: Lali Soler, cap de producte d’analítica de dades del centre tecnològic Eurecat; Jordi Torras fundador i CEO d’Inbenta, una empresa especialitzada en el processament del llenguatge natural i David Llorente, físic i enginyer informàtic que parlarà de ‘Gabrielle’ el robot de l’empresa Narrativa que elabora notícies per ser publicades en mitjans de tot el món.
Amb tots tres abordarem les qüestions més destacades com ara avantatges i inconvenients de l’aplicació de la IA en les empreses, la pèrdua de llocs de treball, l’ètica i com afecten les regulacions europees o com afecta la recent normativa de protecció de dades (GDPR), entre altres temes.
Segons l’Anuari de la Comunicació de Dircom bona part dels professionals de la comunicació encara ignoren les possibilitats que ofereix la robòtica i els algorismes per al seu treball. I és molt normal! Per això, intentarem posar una mica de llum a aquestes qüestions.
Potser algú sabrà treure més suc a l”ultim llibre del filòsof Nick Bostrom, “Superinteligencia: caminos, peligros y estrategias”, de 2014, que va ser traduït a l’espanyol i publicat en 2016 per TEEL Editorial, S.L.
A mí em va despertar la curiositat inicialment, però a la fi em resultava massa espès i ho vaig deixar córrer. Podeu seguir les meves passes a http://relatsencatala.cat/relat/superintelligencia-artificial-1/1063134, des de “Superintel·ligència artificial (1)” a “Superintel·ligència artificial (i 5)”.
Molt interessant la teva aportació, Joan.
He anat al teu text i em quedo amb aquesta cita del llibre: “Si els cervells artificials arribessin algun dia a superar els cervells humans en intel·ligència general, llavors aquesta nova intel·ligència podria ser molt poderosa” per comentar que… realment, no crec que passi això. Que les màquines ens superin. O almenys, això vull creure.
Per ara, nosaltres programem les màquines.
Salutacions