(Article publicat a NacióDigital el 20/6/2018)
Fa unes setmanes va contactar-me Vicenç Ruiz, vocal de recerca de l’Associació d’Arxivers de Catalunya. Ell i Aniol Maria havien rescatat el hashtag sencer #Cuéntalo i volien conservar les històries recopilades en més de 2 milions de piulades. Un total de 13 GB de relats colpidors, de dones valentes que es van atrevir a publicar les violències que van exercir contra elles o altres que ja no poden explicar-los perquè les van callar per sempre.
Després d’unes quantes reunions, van sorgir diferents col·laboraadors i la promesa de continuar fent perquè no es perdi aquest material, perquè serveixi per conscienciar i visibilitzar. Aquesta és una tasca altruista que va començar l’escriptora Cristina Fallaràs, i que molts altres hem decidit continuar.
Avui he publicat aquest article al NacióDigital per explicar la tasca feta i el que vindrà.
————————————————————————————
Arxivers catalans preserven més de dos milions de tuits sobre abusos sexuals del #Cuéntalo
El tractament arxivístic de l’etiqueta permet analitzar històries de violència de gènere i assegurar el seu accés futur

Tot va començar amb una piulada de la periodista i escriptora Cristina Fallarás com a reacció de la sentència de la Manada. Era el 26 d’abril de 2018, La justícia va considerar que la jove de 17 anys no havia estat violada per cinc homes, sinó que només haurien abusat d’ella, amb el qual les penes eren menors. La societat no va entendre la resolució i va esclatar.
Lean a @Virginiapalonso
Tenemos que contar las agresiones, violaciones, compañeras. Este relato nos lo han hurtado. Debemos construirlo para que otras reconozcan…
Gracias, jefa@publico_es #Cuéntalo https://t.co/iKpI2Kecjq— Cristina Fallarás (@LaFallaras) 26 d’abril de 2018
El missatge de Fallarás animava a explicar altres violacions. En poques hores, el #Cuéntalo va aixecar onades d’indignació. “Quan vaig conèixer la sentència de la Manada vaig tenir molt clar que calia un mecanisme per recollir la memòria col·lectiva de tantes dones maltractades i violades”, comenta.
La periodista va contagiar moltes altres dones a explicar-se amb relats duríssims i colpidors. Com aquest, escrit per Marta SixCs: “Tinc 22 anys i una lleu discapacitat psíquica. Quatre homes em rapten i em violen repetidament. No contents, m’atropellen set vegades. Encara amb vida, em ruixen amb benzina i em calen foc. Tres dels meus assassins estan en llibertat. Ho explico jo perquè Sandra Palo no pot”.
Efectivament, en 17 dies -del 27 d’abril al 13 de maig- #Cuéntalo va recopilar 2.111.998 piulades. L’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya (AAC) va capturar gairebé 13GB de missatges de l’etiqueta en el període de màxima interacció i avui es poden analitzar.
Aquesta no és la primera experiència amb el contingut d’un hashtag que recull l’AAC. El passat mes d’agost, amb motiu dels atemptats de Barcelona i Cambrils, ja van recopilar el #Notincpor amb més de cinquanta mil tuits. I, poc després, el #CatalanReferendum documentat amb més de vuit milions de piulades que relaten la tensió que es va viure l’1 d’octubre des dels col·legis electorals de tot el país.
Els arxivers catalans es van inspirar en la metodologia del col·lectiu nord-americà d’arxivers i tecnòlegs Documenting the Now, creat arran de les protestes a Ferguson del moviment #BlackLivesMatter.
Segons explica Aniol Maria, membre de l’AAC, el contingut que corre per les xarxes socials és efímer i sovint acaba perdut entre el soroll informatiu d’Internet. “L’única possibilitat d’accedir en el futur a la documentació que la ciutadania genera avui dia, en plataformes digitals privatives, és garantint el seu tractament arxivístic proactiu”.
Denúncies en diferents continents
L’empresa Sibilare, dedicada a l’anàlisi de big data, també ha col·laborat en el projecte de preservació del #Cuéntalo. Dels més de dos milions de tuits, han fet un graf de clústers, o conjunts de piulades relacionades per la interacció. El més nombrós és el que va sorgir del primer missatge de Fallarás pintat de color lila, que representa el 20% de les interaccions.

Poques hores després, l’etiqueta es desplaçava cap a l’Amèrica Llatina, “en especial a l’Argentina. Allà sorgeixen grups de joves que expliquen les morts de companyes en mans de violadors sense escrúpols.
Tot i que només són el 6,5% dels gairebé 13 GB de la informació recollida, el fet de procedir d’adolescents té un fort impacte en el conjunt. Estarien visualitzades amb les taques marrons de la part superior del graf. També és destacable que sorgeixen perfils masculins denunciant que ells també són víctimes de la violència sexista.
#cuéntalo deje a mi esposa porque me agredia y la gente se burla cuando lo cuento, le quite a mi hija porque también la agredio, ahora vivimos juntos y somos muy felices sin ella … es una niña feliz y yo un padre orgulloso , lo cuento porque no siempre somos los malos…
— Elcorsario (@cchaconj) 30 d’abril de 2018
La memòria social digital en joc
L’ACC va engegar l’octubre passat la campanya #ArxivemelMoment, dedicada a conscienciar sobre la necessitat de conservar patrimoni i la memòria col·lectiva digital.
“És molt important facilitar la preservació dels fons documentals socials per evitar que d’aquí a un temps es converteixi en un filó de negoci. Empreses com Twitter podrien cobrar quantitats enormes per construir la memòria social de milions de persones. Per això s’ha de tractar arxivísticament, en formats oberts, consultables i reutilitzables”, conclou Vicenç Ruiz.
Ara els arxivers catalans cerquen la col·laboració d’institucions i grups de recerca per bastir una metodologia que, emprant models d’arxivística participativa, permeti també la inclusió de processos d’explotació de les dades i difusió de resultats.
Deixa un comentari