Encara hi som a temps

(Article publicat 29/10/16 a NacióDigital)

Diu la Viquipèdia que el terme consum o economia col·laborativa va ser encunyat, per primera vegada, per l’estrateg de negocis Ray Algar, que el 2007 va escriure un article sobre el fenomen que està fent trontollar molts fonaments de l’economia global. Sota aquesta etiqueta s’han classificat, desencertadament, plataformes com Über i Airb&B, dedicades a extreure un benefici per l’interès només de la marca.

Fa unes setmanes escrivia que la Comissió Europea (CE) està exercint una forta pressió perquè totes les parts implicades en el nou joc surtin guanyadores: des dels consumidors fins als empresaris i les administracions públiques. Això sí, “si es fomenten de manera responsable”. Però les crítiques acumulades arreu per les maneres de procedir d’Über i Airb&B no sembla que vagin per bon camí. L’assaig The Social Cost of Über de la Universitat de Chicago fa un repàs exhaustiu del millor i pitjor d’aquests models.

Ningú discuteix que aquestes plataformes generen un negoci que pot arribar a ser important pel creixement i l’ocupació als països de la UE. L’any passat es van facturar uns ingressos bruts de 28.000 milions d’euros. I s’estima que en el pròxim any, el sistema afegirà a l’economia de la UE entre 160.000 i 572.000 milions d’euros.

Tenint en compte tot això, aquesta setmana s’ha celebrat a Barcelona el Ouishare Fest, un encontre internacional dedicat a debatre i aprofundir els canvis del nou concepte econòmic. Com s’ha d’entendre, com s’ha d’aplicar, com s’ha de consumir, com s’ha de protegir? Uns 500 assistents van interessar-se pel que ja es podria considerar un ítem més de la “nova economia”, un altre concepte encunyat a finals dels 90.

El Ouishare ha servit per parlar de salut participativa, del transport i mobilitat, de l’autosostenibilitat de les ciutats a partir de l’ús intensiu de la tecnologia i la compartició de recursos. Ha servit també per aclarir conceptes. “Encara hi som a temps”, m’explicava Mayo Fuster, una de les participants del Ouishare i directora d’investigació sobre economia col·laborativa a l’Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya (Dimmons).

“Encara hi som a temps d’entendre que “economia col·laborativa” només inclou aquells projectes on la producció és compartida, basats en el coneixement obert i tenen una governança democràtica. Ni Über ni Airb&B compleixen aquestes tres premisses. Són monopolis”. Per a Fuster, models com Fairmondo o Roba amiga són totalment col·laboratius. El primer està dedicat a la compra i venda de tot tipus d’objectes; el segon, és una cooperativa dedicada a la roba de segona mà, amb l’objectiu d’inserir laboralment a persones en situació d’exclusió social.

Li dic a Fuster que aquesta mena de negocis són petits, que mai arribaran a moure grans quantitats de diners. I em contrargumenta que sempre pensem en alternatives dominants, però que l’economia col·laborativa és un gran sistema que es nodreix de moltíssimes petites experiències. “Entre les deu webs més consultades a Internet, hi són la Viquipèdia i Mozilla. Això vol dir milions de persones accedint a elles diàriament. Un projecte va desbancar el món enciclopèdic i, l’altre, va fer ombra a les grans multinacionals de programari privatiu”.

Internet, en la seva essència, sempre ha estat col·laborativa, d’altra manera no hauria crescut tant, ni tan ràpidament. Però amb el pas dels anys i l’accés de milions de persones, les normes del capitalisme s’han traslladat al món virtual. Encara queda molt per veure.