Compartir no sempre és un estalvi

(Article publicat 25/9/16 a NacióDigital)

A Internet costa molt trobar la fórmula per fer negoci: a priori, tot és gratis, des de la informació fins a l’aprenentatge. Però si sorgeix la manera d’aconseguir diners, no es deixa perdre tan fàcilment. L’economia col·laborativa (o sharing economy)– mundialment coneguda ja per les plataformes Airb&B o Über- ha trobat el filó sota la pauta de compartir, amb l’argument de l’estalvi econòmic i del guany més repartit. Però, realment és així?

La Comissió Europea (CE) fa un parell d’anys que analitza aquest mercat nou per determinar els seus efectes a mitjà i llarg termini. En diferents estudis destaca la impossibilitat de regular l’economia col·laborativa pels serveis que funcionen de la interacció d’un gran nombre de petites empreses relacionades entre si. El professor de la UOC, Cristiano Codagnone, ho deixa palès en la darrera investigació per a la CE.

Es desconeix també l’impacte que té l’economia col·laborativa en el mercat laboral. Realment fomenta l’emprenedoria com es proclama des del sector més devot d’aquests serveis? Francisco Lupiañez, co-fundador de la spin-off de la UOC “Open Evidence“, ho posa en dubte perquè “l’escassa evidència disponible mostra que s’estan replicant els mateixos biaixos de precarització laboral, de contractació únicament a gent local, o a més homes que dones. Tot allò que s’intenta corregir des de fa temps, ens ho tornem a trobar en aquesta nova economia”.

Des d’Europa s’estan revisant propostes per estudiar l’impacte del sharing economy en el medi ambient, però n’hi ha encara poques dades que permetin arribar a conclusions per la presa de decisions. És cert que compartir cotxe redueix la contaminació? Hi ha estudis que ho desmenteixen perquè a més oferta, més vehicles circulant. El mateix pels pisos de lloguer. És cert, que aquesta economia potencia la riquesa dels veïns? Només lloguen aquells que tenen un pis o ho fan també els que en tenen deu? Com es declara aquest intercanvi de diners? Si el consumidor té una queixa, a qui pot reclamar? Està ben informat dels seus drets? Encara no tenim prou evidència per a respondre a aquestes preguntes.

I mentre les plataformes col·laboratives creixen cada dia més,els ajuntaments com el de Barcelona (entre molts altres d’aquí i de fora) prenen mesures desesperades per controlar el que és incontrolable. Com el pla de xoc anunciat aquesta setmana per combatre el lloguer de pisos turístics il·legals, reforçant el cos d’inspectors i amb sancions de fins a 600 mil euros.

La postura probablement no donarà els resultats esperats. Ni tampoc aturarà l’economia col·laborativa. El pitjor és que la solució no la té ningú perquè falten dades. “Ens omplim la boca parlant delBig Data però falten analistes de dades massives a les administracions per prendre bones decisions. Cal també que les plataformes com Airb&b siguin més transparents i permetin avaluacions del negoci de forma imparcial”, em comenta Lupiañez.

Sense dades, no es pot analitzar. Sense anàlisi, els reguladorsno saben com actuar ni què decidir. Ens trobem en un món en plena efervescència, en continu estat de creació, però sense les claus per donar-li ales. Som a la societat del risc i volem sense paracaigudes.