Oriol Comas: “Llarga vida al joc social, encara que sigui en suport digital’ #barcelonalab

Oriol Comas, comissari de la Fira Dau Barcelona

Jo havia quedat amb l’Oriol Comas per parlar de la Fira Dau Barcelona, el festival de jocs de taula, que se celebrarà el 14 i 15 de desembre de 2013, organitzada per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant la Direcció de Creativitat i Innovació. Aquest serà el segon any de DauBCN i ell repetirà com a comissari.

Vaig començar a fer-li preguntes sobre les diferències entre els jocs de taula, els videojocs, els jocs en tauletes, les Wii, etc.

Finalment, se’ns va esgotar el temps i em vaig quedar amb ganes de preguntar-li encara més, perquè s’ho val. L’Oriol ha jugat tota la seva vida i no ho deixarà de fer.

Fa 15 anys que es professional del joc social i manté una col·lecció de jocs de taula que, segons diu, ‘el traurà de casa’.

Us deixo amb l’entrevista!

—————————————

Quin va ser el primer joc de taula conegut?

Un que es diu Joc reial d’Ur, trobat a la tomba d’un faraó mesopotàmic. Amb daus, amb dos circuits que es troben, amb caselles de seguretat, complex. És de fa 5.000 anys.

I encara juguem a jocs de taula?

I molt!

Però els videojocs… no els han deixat a un costat? No s’han convertit en el germà petit de les consoles?

No, i no es pot dir ni que siguin germans, en termes d’indústria, o de desenvolupament econòmic. Ni tan sols en termes d’experiència. Són dues coses diferents. La competència del joc de taula és el videojoc, però també el cinema i qualsevol altra forma d’oci intel·ligent.

Tot i així, no em negarà que la Wii ha suplantat els tradicionals moments familiars al voltant d’un tauler….

La Wii ha aconseguit una cosa bona: ha tornat a portar el joc al menjador, cosa que s’havia oblidat amb les consoles. El joc està a la tele, a l’espai on hi conviu la família. En els últims temps, a les cases, hi ha més d’una tele i ordinadors, repartits per les habitacions. Però la Wii acostuma a estar al menjador.

A vostè li agrada jugar amb Wii?

Psss… Arriba fins a on arriba. La Wii ha estat superada per les tauletes, millor dissenyades, perquè són un tauler de joc digital. Jugar al Monopoly en tauleta és millor que fer-ho a la Wii. I ara les tauletes són petites, però quan siguin més grans, del tamany d’aquesta taula…. l’experiència serà molt bona.

En què és millor la tauleta que el joc tradicional?

En dues coses: la primera, en els tutorials. Els jocs de taula són una experiència iniciàtica. Per posar-te a jugar al Monopoly, t’has de llegir un tutorial o algú t’ho ha d’explicar, ho has d’entendre i has de voler participar en un joc que et fa pensar. Aquest és el principal enemic. En canvi, quan comences a llegir un llibre nou no necessites un tutorial. Simplement, et poses a llegir.

I a la tauleta com es soluciona això?

Amb uns tutorials molt ben dissenyats que et permeten començar a jugar ràpidament. El segon avantatge de la tauleta és la manera en com gestiona el joc. En el de taula has de preparar el tauler, repartir les fitxes, comptar els punts,etc.. A la tauleta, tot això queda resolt. Fer una partida a un joc de taula d’hora i mitja, es resumeix en 35 minuts en una tauleta. L’experiència és la mateixa, la intensitat també. Però al ser més ràpida és més excitant.

Aviat descartarem la gran caixa de cartró amb figures i muntatges varis…

Potser quan la taula del menjador sigui una X-table. Però encara les X-tables no s’han dedicat prou als jocs.

Com és una X-table?

És una taula gran, multifunció, tàctil. Al Poblenou tenim una empresa molt petita que les fa. Ara deu valer uns 5.000 euros, quan valguin 1.000 el joc de taula canviarà.

Doncs… llarga vida al joc de taula, encara que sigui modernitzat i digitalitzat!

Llarga vida al joc de taula. Si fa 5.000 anys que juguem, no veig motius per deixar de fer-ho ara.

Els jocs socials no són només pels nens

Com està el mercat del joc de taula?

A Espanya està creixent molt. Per exemple, de Colons de Catans, que val uns 35 euros, cada any es venen 40 mil. Hi ha molts pocs llibres que cada any venguin aquestes xifres. El Carcassone, que és el que li va al darrera, entre 30 i 40 mil anualment.

Què em diu del Trivial, el Risk o l’Uno?

Tot això es ven moltíssim. Dos cent mil o més. El que més es ven deu anar entre l’Uno i el Monopoly. Però els Catans acabarà desbancant al Monopoly.

Tant es juga al Monopoly encara?

El Monopoly és el joc del segle XX. Amb ell es van inventar les cartes de comunitat. Ara la meitat de jocs tenen cartes d’esdeveniments però als escacs o al parxís no existeix això. Es va fer un tauler circular permament que al passar per la casella de sortida t’alimenta amb diners. Però té un problema…

Quin?

Que a casa teva i meva es juga diferent i sempre ens acabem barallant. Que estem moltes hores i mai sabem com acaba la partida. És com és perquè es va inventar als EUA fa 70 anys, va sobre l’especulació. Era una activitat familiar i no importava el temps invertit. Però ara ja no estem per aquestes tonteries.

Tauler del joc Colons de Catan

Quin joc el desbancarà?

El que sigui fàcil d’aprendre, que les regles siguin molt netes i elegants i que no hi hagi humiliació. Al Monopoly acabes humiliant a l’altre perquè l’ha perdut tot. Als Catans no: es guanya amb 10 punts, però el que s’ha quedat amb 9, fa cinc minuts podia haver guanyat. Per tant, fins al final hi ha intriga. Hi ha intercanvi, per guanyar has de fer veure que ets generós, no que saps humiliar als altres.

Cada any surt un nou joc tan bo com els Catans?

Cada any no, però sí que surten molts nous i alguns són bons.

I aquí a Catalunya, tenim bons creadors de jocs de taula?

Sí que en tenim!. A Espanya, on hi ha més autors és a Catalunya. Però la indústria, que està creixent però encara és petita, no està prou a l’alçada, prefereixen les llicències als jocs dels autors d’aquí. Per sort, aquesta situació canvia ràpidament.. El paradís dels jocs de taula està a Alemanya. El motiu és perquè fa 30 anys, Tom Werneck juntament amb altres persones va creure que seria bo mantenir la tradició dels jocs de taula i l’ha anat mantenint. Aquí això no ha passat. L’empresa catalana Devir –que per a mí són els que tenen les idees més clares– i que cada any ven 40 mil Catans i 40 mil Carcassones, ha començat a cercar nous autors catalans que comencen a publicar ara.

Què falta al mercat perquè aquests autors catalans destaquin més?

Que els mitjans posin la categoria del joc de taula a les pàgines de Cultura. En aquest país, el joc és només una cosa associada als nens. Els grans no juguen. Tinc un llibre per escriure que es titularà: ‘A mi tampoc m’agrada jugar’. Quan faig una conferència, pregunto: ‘D’aquesta sala qui juga? Molt pocs. I els motius són perquè fa mandra, perquè no agrada competir, perquè no es volen complicar llegint les regles, perquè no agrada perdre, no es volen exposar davant dels altres, etc’.

Cap nen donaria alguna d’aquestes raons per no jugar…

Ah! no. Quan explico un joc a un adult, aquest vol saber abans de començar com guanyarà, com no fer el ridícul i com eliminar ràpid a l’altra. Quan l’explico a un nen, em diu: “No m’atabalis amb les regles. Juguem?”

On segur que sí juguen i molt és a la Fira Dau Barcelona, que enguany celebra la seva segona edició. Expliqui’m com va anar l’any passat

Va ser la primera vegada que es feia i es van concentrar a la Fàbrica Fabra i Coats unes 4.000 persones. Vam tenir taules per jugar, una botiga, espais de debat de creadors de jocs, i de bloguers dedicats al joc. Vam tenir campionats d’escacs, de Màgic i de Carcassone. Vam tenir a l’expert Tom Werneck perquè ens expliquès com funciona a Alemanya el sector, etc.

Quines novetats introduiran enguany?

Volem que la Fira sigui encara més gran i consolidar-la para que Barcelona sigui una de les trobades europees dedicada al joc social.

Per acabar, tinc la intriga… des de quan juga vostè?

Joc Papillons d’Oriol Comas

Mai he deixat de fer-ho. Era un nen i jugava. D’adolescent, jugava mentre perseguia faldilles. I ara, que vaig cap als 60 continuo jugant. Fa 15 anys em vaig professionalitzar. I fa 40 anys que vaig començar una col·lecció de jocs de taula que … em traurà de casa.

I vostè que juga tant, no ha creat cap joc?

Sí, tinc una trentena. Però l’últim es diu Papillons, però no ha estat conegut aquí. En canvi, es ven a França. És una especie de 4 en ratlla però molt més rebuscat i es juga en parelles.