Els tòpics del Community Manager

– D’entrada, us voldria demanar un favor: a l’acabar aquest curs d’avui no digueu que ja sou ‘Community Managers’.

Així vaig començar ahir dijous el curset  de “Community Manager als mitjans”,  al Col·legi de Periodistes de Catalunya, en la seva seu de Girona.

Durant les cinc hores que va durar, vaig tenir l’oportunitat d’explicar la meva experiència com a gestora de participació a periodistes free lances i a responsables de mitjans locals i webs d’empreses que volíen interactuar més amb els seus clients.

Tot i que avui la figura del ‘Community Manager’ és una de les més reclamades dins  d’organitzacions, empreses, mitjans i institucions, també és important saber que aquesta tasca no s’aprèn en dos dies. Cal molta pràctica, lidiar amb tot tipus de situacions derivades de la interacció online de desenes, de centenars o de milers de persones alhora en entorns virtuals.

Durant el curs vaig desgranar bona part de la meva experiència dinamitzant comunitats virtuals des de 1995 (quan vaig començar a la BBS del primer proveidor d’Internet a Espanya, Servicom).

 

Els nombrosos exemples tant de mitjans de comunicació (en.red.ando, La Vanguardia digital, 324cat), com de empreses (Servicom, Smartplanet) o de grups de professionals (Congrés Publicació Electrònica, GPD), etc. em van servir per explicar les situacions en les quals es pot trobar el Community Manager i com resoldre-les.

Entre els materials  i recursos que vaig mostrar està aquest Prezi que em ve de gust compartir amb tota la xarxa (clicar sobre la imatge per veure’l).

Passo a enumerar ara algun dels tòpics que més he escoltat al respecte d‘aquesta figura professional i que jo m’atreveixo a dir que no són certs.

* Puc ser ‘Community Manager’ en dos dies: No, no és cert. Et calen mesos o anys d’experiència, d’enfrontar-te a situacions amb audiències ben diverses que reaccionen de manera diferent en cada cas i moment. Hi ha moltes variables en joc i només amb temps es pot tenir la capacitat de lidiar amb les audiències, clients, ciutadans, lectors, etc.

** En uns mesos puc aconseguir milers d’usuaris: Una mica difícil en uns mesos. Per què? Perquè una bona gestió d’espais virtuals implica no tractar als usuaris, lectors, clients o ciutadans únicament com números, com xifres anònimes. Requereix temps saber qui hi ha al darrera, observar els seus gustos, què els agrada de l’espai web, blog, plataforma o comunitat en la qual inverteixen el seu temps.

*** Totes les audiències són iguals: Permeti’m que discrepi. Les audiències, lectors, ciutadans o clients no són tots iguals i, per tant, s’han de gestionar segons les característiques de cadascuna. De nou, això requreix temps d’observació, d’interacció i moderació per aconseguir un perfil o retrat de qui hi ha al darrera participant. És un treball de formiguetes, el del Community Manager.

**** Els usuaris són molt fàcils de fidelitzar: Doncs tampoc és cert. A tú que em llegeixes.. sí, sí, a tú et vull fer una pregunta: Has participat alguna vegada en alguna comunitat, has deixat un contingut propi (foto o vídeo) en un mitjà, un comentari en una pàgina de Facebook d’una institució, etc? En cas que sí, per què l’has fet? Segurament la teva resposta servirà per desmitificar aquest tòpic. La gent participa si, a canvi, obté alguna recompensa (espai per dialogar, protagonisme, un premi, reputació personal/professional, el tracte personal amb el Community Manager, etc).

***** Els continguts els creem només nosaltres: el mitjà, l’empresa, l’organització…: Llàstima, perquè perdràs la capacitat d’enriquir-te amb el treball, comentaris, idees, propostes de milers de persones que podrien acudir al teu espai web, blog, pàgina de Facebook, etc. si deixessis una mica d’espai per la diversitat i el colorit d’altres veus que complementarien els teus continguts.

****** Que participin però… fins a un límit: Sovint el contingut procedent de les audiències s’acostuma a amagar en pestanyes o es destina una zona petita o al final de les pàgines web dels mateixos promotors, empreses, mitjans, institucions, etc. Cal trobar fòrmules noves de diversificar els continguts propis i el de les audiències.

Pd: El curs d’ahir al Col·legi de Periodistes de Catalunya, a la seu de Girona, va ser un privilegi per les sinèrgies que vaig compartir amb els professionals i periodistes que van assistir-hi. Les seves intel·ligents preguntes i comentaris van fer que les cinc hores passessin sense gairebé adonar-nos.

Gràcies a tot@s per la vostra participació!! Un plaer haver-vos conegut 😉