Mark Surman: “La web oberta ja existeix. Cal mantenir-la viva”

Fa unes setmanes, vaig tenir l’oportunitat de conversar amb Mark Surman, director executiu de la Mozilla Foundation i un històric activista de comunitats virtuals.

L’entrevistava pel 3cat24 i durant una hora vam poder parlar del significat de la Web Oberta i de les seves oportunitats per sectors com el de l’educació, la política, els negocis o la investigació.

Al final ens vam acomiadar amb un ‘fins ara’ perquè al novembre torna a passar per Barcelona, com un dels organitzadors del que serà el Drumbeat Festival, en col.laboració amb l‘Open Education que tindrà lloc la mateixa setmana.

Espero assistir-hi i explicar-ho!

————————————————————————————————————————

P. Per què hauria de navegar amb el Firefox i no amb l’Explorer o un altre programa?
R. La gent navega amb Firefox perquè és fantàstic: millora a mesura que el fan servir! És ràpid, segur, hi pots afegir altres utilitats, etc. Va ser el primer navegador d’aquestes característiques. Quan va aparèixer, fa cinc anys, la lluita sempre estava entre Internet Explorer o Netscape. Firefox era programari obert, i això trencava el mercat del programari propietari.

P. Quines són les principals tasques de la Mozilla Foundation?
R. Existeix per assegurar la web o la internet oberta, de manera que tothom pugui crear, compartir, fer art, negocis, etc. Posem a disposició de la gent recursos per fer-ho. No volem que sigui un objectiu per agrupar enginyers, sinó que també volem captar el talent de professors, advocats, innovadors, emprenedors, etc. I per facilitar-ho organitzem el Drumbeat’10, un festival internacional que enguany se celebrarà a Barcelona, al mes de novembre. Ha de ser una trobada perquè es mostri el que s’està fent en diferents àrees. La cita coincidirà amb l’Open Education Conference i connectarem el més obert de l’educació i les tecnologies.

P. Flickr, Wordpress o Wikipedia són exemples d’aplicacions obertes com el Firefox. Creu que el seu ús anirà en augment?
R. El millor d’internet és que la gent va creant-la a mesura que la fa servir. Firefox té el suport de 20.000 voluntaris que la milloren. La Wikipedia l’escriuen centenars de milers de voluntaris. Flickr té milions de fotos publicades per gent de tot el món, etc. Sens dubte, augmentarà l’ús d’aquestes eines. A la gent li agrada crear i publicar el seu contingut fàcilment i volen sentir-se part d’aquests projectes. La Wikipedia és molt millor que l'”Enciclopèdia britànica” només per la participació que aconsegueix de manera desinteressada.

P. Vostè es defineix com un activista de la web oberta. A què es refereix?
R. Crec que l’oportunitat més gran que ens brinda internet és la cultura del canvi obert. Podem rescatar les velles consignes polítiques de la llibertat de l’anarquisme on tothom pot fer el que vulgui. Però el millor de la xarxa és la combinació d’aquesta llibertat amb les eines senzilles i obertes que ens permeten expressar-nos de múltiples maneres. M’interessen els valors de la gent que és capaç d’intercanviar els seus coneixements científics o tecnològics i els fa disponibles a una comunitat per crear més, compartir i ensenyar a la resta de la societat.

P. És possible viure en una societat amb una cultura totalment oberta? Vostè parla sovint d’aquest concepte.
R. Quan parlo de la web oberta em refereixo a un sistema on hi hagi una transparència molt forta, alguna manera de participació i habilitats per controlar la manera de no demanar permís a altre gent en fer servir les seves creacions, deixant constància del seu ús. I crec que les societats es podrien beneficiar d’aquests principis i serien molt millors. Potser no tots els àmbits professionals, però sí molts més dels que ho fan actualment.

P. M’està dient que la cultura, l’educació, la salut o la informació podrien ser gratis? On queda el vell model de negocis?
R. No. Només dic que hi ha altres maneres d’obtenir beneficis que fer pagar per tot. La Wikipedia és gratis de llegir i de contribuir-hi però rep cinc o deu milions de dòlars a l’any en donacions perquè la gent sap que és valuosa. Mozilla rep desenes de milions de dòlars perquè és valuosa també. Crec que tenim una gran oportunitat perquè sectors com el de la salut, l’educació o els mitjans públics no tinguin un model de negoci tradicional al darrere. Estan dissenyats per ser més oberts i tenir més impacte. Un enfocament obert pot ajudar els governs i els mitjans públics a invertir millor els diners de tothom i a treure’n més benefici.

P. Això suposa un gran esforç. S’han de canviar rutines de funcionament i de mentalitat…
R. Ja ho sé, tenen por! Tots els dirigents de serveis públics tenen por del canvi perquè no saben com fer el seu treball amb nous models. Però si veiessis la quantitat de gent que està molt emocionada per trobades internacionals de l’estil de l’OpenEd o el Drumbeat i que planegen nous models a partir de l’intercanvi de coneixements…

P. De quanta gent estem parlant? De deu milions de persones a tot el món?
R. Si parlem del “moviment obert” podem parlar de desenes de milions de persones. Potser cent milions de persones… Però els nous models no els podem inventar amb sis mil milions de persones, sinó amb un milió, amb deu mil o amb només deu persones. El treball és fer-ho. I a poc a poc es va avançant. Mozilla té una comunitat de 400 milions de persones i la Wikipedia es troba entre els deu webs més importants del món. Ja hi ha milers d’educadors treballant amb sistemes oberts a partir de l’ús de les TIC, amb una gran qualitat, i aviat sortirà un nou model.

P. El que ha dit de començar amb poca gent, em recorda el model de democràcia participativa que ha creat el poble català Copons amb només 300 habitants.
R. Exacte. Es necessita un Copons i els seus habitants disposats a canviar maneres de funcionament. Mozilla es va crear fa deu anys i Firefox només es coneix en fa cinc. Pensa en aquells primers anys, com de petits eren tots els que creien en el nostre projecte. Ningú ens coneixia ni ens seguia. I el cas de la Wikipedia encara és més sorprenent perquè s’ha expandit molt més ràpidament.

P. El professor universitari Brian Lamb parla del “moviment edupunk”, que promou l’educació gratis i accessible a tothom. Vostè creu que és possible?
R. Ja està passant. No hem de pensar a educar de la mateixa manera que a nosaltres ens van educar. Els meus fills aprenen totalment diferent només perquè existeix la internet oberta. Amb només vuit i deu anys van al YouTube i volen crear el seu propi vídeo. I després hi ha molta altra gent que publica vídeos ensenyant d’altres. L’autoaprenentatge d’aquesta manera s’està expandint molt ràpidament.

P. I on queden les escoles amb tots aquests canvis?
R. Aquests canvis no resten importància a les escoles ni als mestres. Simplement han de ser conscients que tenen generacions de joves que pugen amb un poder d’autoaprenentatge molt alt, que tenen diferents recursos, eines i expectatives del que significa aprendre. Un exemple d’això, en un nivell superior, és la Universitat P2P.

P. En què consisteix?
R. No hi ha professors. Tots ensenyen a tots de manera virtual. O sigui que si vull aprendre sobre HTML, sobre biologia o sobre cuina s’organitza un curs entre uns quants que en saben i uns quants que en volen aprendre. El material d’estudi i els recursos són lliures a través del web. Ara estem desenvolupant un mètode o test amb la Universitat P2P per avaluar els coneixements adquirits en els seus cursos i que siguin com un crèdit per aconseguir una feina, per exemple. L’hem anomenat School of Webcraft i tot just comença aquest mes de setembre.

P. Molt del que diu pot sonar utòpic, com una universitat gratuïta on tothom ensenya…
R. A qualsevol part del món hi ha una gran tensió entre l’augment del pensament de la web o cultura oberta i els vells sistemes de funcionament. I és normal que la gent reaccioni en contra, és una protecció de com van créixer, d’on vénen. Però milions de persones se n’estan beneficiant ja. No importa si el sistema econòmic o social no el reconeix. Trigui el temps que trigui a aplicar-s’hi, gent com els meu fills creixeran en una cultura on tindran més control sobre el que aprenen. La cultura de la transformació que està passant és tan massiva que… a mesura que la tecnologia, internet i la telefonia mòbil arribin a més gent veurem els canvis. Ja ho pots fer comparant-lo amb deu anys enrere. Aquest avanç facilita que milions de nens de tot el món tinguin accés a aprendre. I això, sens dubte, està canviant el món.

P. David de Ugarte, tecnòleg i emprenedor, parla de la “netocràcia”, un moviment de gent que basa la seva riquesa en les relacions professionals i no tant en el guany directe. Què n’opina, vostè?
R. Mmmm… interessant però crec que també necessitem menjar. És difícil sempre complir amb aquesta premissa basant-se només en les relacions professionals. Però si crees valor amb elles pots aconseguir beneficis, i en això dono la raó a David Ugarte. Cada cop serà més important saber com crear aquest valor. I no gaire gent està parlant sobre el tema.

P. Tindrem una web oberta en vint anys?
R. Crec que ja la tenim. Si vols començar un nou diari o negoci a internet, ningú t’aturarà. Però d’aquí a deu anys o vint, continuarà sent oberta? Com mantenir-la així d’oberta?. Em pregunto: les noves generacions hauran oblidat l’especial que és aquesta web que tenim? Tu i jo tenim una visió històrica d’internet, l’hem vist créixer fins ara… però ells… sabran el valor que té tot el que s’ha aconseguit perquè sigui així d’oberta? No ho tinc tant clar. És com la democràcia. Qui hi ha crescut no la veu tan excepcional. Per exemple, no sé si tota la gent és conscient de les dades personals que es queda Facebook, o si governs com la Xina acabaran amb ell, o si les companyies de telecomunicacions acabaran amb la neutralitat…

P. Alguna cosa podrem fer per evitar aquestes accions…
R. Sí, estar-hi alerta i continuar fomentant la web oberta. El problema és el que estiguem disposats a lluitar per mantenir-la així de lliure. A la Xina, per exemple, el govern ha tancat molts webs però la gent continua cercant sortides per ser a la xarxa. Al Facebook la gent no és propietària de la seva informació i ningú té la sensació que els estan controlant.