“S’ha de canviar el model de redacció tradicional”

Fa unes setmanes, un estudiant de primer curs de la Llicenciatura de segon grau en Periodisme de la UPF, l’Albert Tané, em va escriure un correu. Volia entrevistar-me en persona o per correu-e per un treball de classe. La seva professora de ‘Periodisme a Internet’, la Cristina Ribas, els va passar uns noms i ell va triar el meu. Li vaig proposar fer una trobada virtual en directe: a través de skype (o era gmail?), ell m’anava passant les preguntes i jo li responia.

A vegades, que algú et faci parlar en veu alta va bé per ordenar idees. Això és el que li vaig explicar a l’Albert.

————————————————————————————————-

ENTREVISTA DE L’ALBERT TANÉ:

Karma Peiró és la community manager del portal de notícies 3cat24.cat, les notícies de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio a Internet. Aquest servei es dóna en la secció Elmeu324.cat, on els usuaris poden publicar vídeos, audios, imatges i textos. Juntament amb el periodista científic Luis Angel Fernández Hermana, elabora el podcast Ladridos al Amo, dedicat al periodisme i la comunicació digital. Anteriorment ha exercit també de community manager a La Vanguardia.es;  ha assessorat i coordinat diversos projectes a la xarxa; ha presentat el programa sobre noves tecnologies Bits de Nit a Catalunya Ràdio i ha donat classes a diverses universitats catalanes.

AT: Quin creus que és el futur de la premsa en l’era digital?
KP: Segons el meu parer, la premsa de paper encara té vida (no vull fer de pitonissa i no se predir per quants anys), però no amb el model que funciona actualment. Crec ha de donar context, opinió, reflexió i anàlisi. La premsa actual dóna més informació que no pas això. I no dic que no compti amb bons columnistes i periodistes d’investigació pels grans temes, sinó que a més, em dóna una informació que tinc al moment i actualitzada a la web.

AT: Creus que la informació pura i dura va camí d’esdevenir exclusiva d’Internet? Quin paper hi té la ràdio i la TV en tot això?
KP: La veritat, he vist molts canvis en quinze anys i realment, amb la perspectiva del temps, t’adones que a mida que surten noves eines que faciliten a les persones ficar informació, crear-la i explicar-la, en qualsevol format (foto, vídeo, àudio o text), les tendències canvien. Fa quinze anys, ningú hagués dit que la participació de la gent, és a dir, la informació que pot aportar a un fet tan rellevant com la nevada (d’aquest mes de març), es tingués en compte des dels diaris, les televisions o les ràdios. En canvi, aquests tres mitjans (en els seus formats tradicionals) han fet una ullada a la xarxa per arribar a la informació que els ciutadans podien donar. Per exemple, el 3cat24 va recopilar, en només 48 hores, més de 3.000 fotos d’usuaris i gairebé 200 vídeos explicant la nevada des de  qualsevol racó de Catalunya. Això té molt valor. Per audiències, per visites, per promoció, etc. Els lectors, la gent, ara són una part important dels mitjans tradicionals.  La televisió i la ràdio, com la premsa, s’adaptaran a aquest allau informatiu (i informal, espontani dels ciutadans) i en sabran treure profit.

AT: La participació de la gent és un valor en sí mateix?
KP: 1. És un valor perquè complementa el que fa el periodista. En moltes ocasions, com el cas de la nevada, és impossible arribar a tot arreu i la gent, voluntàriament t’envia informació (vídeo, àudio, text i foto) que t’ajuda per donar més dades. A mida que la tecnologia estigui més present a les vides de tothom, això anirà en augment. Ara tothom fa un ús més intens de la xarxa i dels mòbils que permeten enviar aquests continguts. 2. És un valor econòmic. Els lectors aporten visites i aquestes publicitat, i aquesta, suposadament, un model de negoci. Però dic suposadament, perquè no està clar.

AT: Sí, s’ha demostrat que moltes vegades la gent pot donar més informació que els mateixos periodistes. Com afecta això, que alguns anomenen periodisme ciutadà, al “periodisme d’ofici”?
KP: Ja està afectant, però no és negatiu. Jo, almenys, no ho contemplo de manera negativa. El que està fent és complementar molt del que es fa en el periodisme d’ofici, com dius tu. Canviaria alguna cosa si aquests lectors tinguessin la capacitat de discutir la portada d’algun mitjà tradicional en funció dels seus interessos. Però, per ara, cap dels directors de mitjans tradicionals (ni els que porten les webs) s’han plantejat tal mesura.

AT: Això vol dir que no s’estan aprofitant prou les capacitats de les TIC, pel que fa a la interactivitat sobretot?
KP: No, no vol dir això. Les TIC s’estan aprofitant al màxim. Els ciutadans (o lectors) tenen Twitter, Facebook, Delicious, blogs, twitpics, etc. Els mitjans estan adaptant-se el més ràpid que poden. Ja hi ha cadenes de televisió que estan emetent via streaming per Internet  des de la seva web, com la Televisió d’Andalucia, les 24 hores. I hi ha projectes, com el de TV3, perquè el teu aparell de TV tingui també, en un costat de la pantalla, accés a Internet, navegació web, xarxes socials, etc. de manera que si veus un programa i vols participar en directe ho puguis fer amb el comandament a distància..

AT: Per altra banda, però, sembla que els diaris digitals encara estan molt basats en el format paper, no et sembla?
KP: Bé… beuen del paper i la gent encara estem acostumats a llegir en aquest format. Caldria plantejar-se un nou disseny i s’estan fent esforços. Però el principal canvi que s’hauria de fer en els mitjans digitals és l’organització de les seves redaccions, que estan basades en models tradicionals. Les redaccions dels digitals estan organitzades de la següent manera: hi ha un gruix de periodistes (actualització) que es dedica tot el dia a xuclar informació d’agències i del mitjà tradicional del qual beu (diari, televisió o ràdio) i posar-la a la web. Res de periodisme, res de contingut original, res d’investigació. Canvien el titular, recomponen la informació per donar-li un format web i a escena! Així durant hores, centenars de notícies diàries.

AT: Copiar i pegar…
KP: Però aquests periodistes tenen molt de talent i estan especialitzats per crear continguts originals, per temàtiques, i no poden fer-ho. Caldria donar espai també a aquesta mena d’informació que és més valorada a Internet que no pas la notícia d’agència.

AT: De totes maneres, el model de negoci no està gaire clar. Els mitjans digitals han de deixar de ser gratuïts?
KP: No, el model de negoci no està clar. I encara trigarà temps. Però és molt interessant tot el que està passant al voltant dels mitjans per trobar la manera d’adaptar-se. Es va provar Soitu.es i va desaparèixer per problemes econòmics. Es va provar Factual, que encara continua però amb problemes. Fa uns dies va sortir Cuartopoder, amb un funcionament diferent. Tenim també Lainformación.com, un model nou; etc. El model de negoci no està clar tampoc en el terreny de la música, dels vídeos, del cine, de les editorials, etc. Te’n adones? Estan canviant els vells esquemes i s’han de repensar els nous models. Però no crec que sigui impossible. Les empreses multimilionàries de joves com els de Google, Twitter, Facebook, etc. han trobat la manera. Per què no les ha de trobar el vell model econòmic? Deixo la pregunta oberta… Que la respongui qui vulgui.

AT: Gent com Murdock aposten clarament per fer marxa enrere i fer pagar els continguts dels mitjans a la xarxa…
KP: Gent com Murdock en sap molt poc de la xarxa. I no em refereixo al què hi ha i el què es pot fer econòmicament, sinó del tarannà, esperit o filosofia que la mou. I si no saps això, t’equivoques.

AT: Veus els periodistes d’aquest país, en general, preparats pel repte tecnològic?
KP: No i sí. Miro al meu voltant i, tot i treballar en un digital, me’n adono que encara hi ha molt a fer. Imagina si me’n vaig a la redacció d’un diari en paper! Però d’altra banda, hi ha molt periodista independent o que treballa en un mitjà convencional que, pel seu compte, està molt ficat a la xarxa. I s’està fent un nom, i té seguidors, i el seu criteri compta tant o més que un mitjà gran, per a molts altres internautes. I això és important. Ho vam veure recentment amb la llei de l’Economia Sostenible i els drets d’autor. Un grup de periodistes van tenir una visita en privat amb la Ministra de Cultura perquè s’havien mobilitzat per la xarxa i havien creat un manifest (centenars de persones online). Això és insòlit i ho va liderar un grup de periodistes juntament amb advocats, empresaris, etc.