(Jornada Innovacamp Mediterranea)
Hem arribat al final de la segona jornada del Innovacamp i em toca tancar-la amb un debat-reflexió final on començo per posar sobre la taula algunes de les preguntes obertes que s’han anat comentat al llarg de tot el dia.
Són les 20:00 hores. Hem passat aquí tot un dia donant-li a les neurones. L’audiència està cansada- es veu a les cares- però també és cert que tenen una dosi alta d’adrenalina de tots els imputs nous que han rebut en aquesta marató de presentacions.
La primera qüestió que llanço és: ‘Però ens ha quedat clar què és innovar, després de tot el que hem escoltat avui?”
“La innovació la fem molt pocs“, diu una de les veus. “Innovar es hacer algo nuevo“, dice otra. “ Cuando tienes un niño que hace algo nuevo del robot de Lego, ¿eso es o no innovación?“, pregunta al públic José A. Galaso.
I com hem parlat tant de la 2.0, pregunto si existeix en general una sensació de vertigen cap a tota la informació que ens arriba d’aquestes eines però també cap a la informació personal que dipositem en elles. Les respostes són diverses. Tinc la sensació que hi ha poca consciència de la privacitat, o el tema es toca només per sobre.
I derivem cap a la facilitat o complexitat de treballar amb les 2.0. “Para la gente que está entrando ahora es mucho más fácil saltar directament a la 2.0 que empezar como nosotros por la 1.0“, expresa una voz.
“La brecha digital se refiere a la diferencia entre los nativos digitales y los que no lo son pero que tampoco les interesa estar conectados“, explica una altra persona de l’audiència (disculpes per no citar els noms).
“Este debate ya lo he vivido anteriormente“, afegeix l’Albert Sierra. “Soy historiador y me acabo de acordar de las discusiones que se tienen con los emigrantes, entre los que están en el sistema y los recién llegados que tienen todo por aprender de la nueva sociedad donde se instalan“. Em sembla bona la comparativa i l’anoto.
Per últim, es conclou que ‘innovar’ vol dir: “Plantearse los problemas y encontrar soluciones de maneras diferentes. Que exista una voluntad por cambiar para mejorar“. Em sembla correcte…
(ok. Aceptamos ‘pulpo’ como animal de compañía)–>(Disculpas por la broma)
Per acabar jo volia afegir que en un terreny on es veurà molta innovació en els propers anys serà en el de la ‘Participació’. Em dedico a això des dels mitjans tradicionals a internet però crec que s’extendrà encara molt més enllà. Tots serem ‘periodistes ciutadans’ per les nostres empreses.
Els ‘community managers’ (o responsables de comunitats virtuals) seran els professionals que es faran càrrec d’espais on es prenguin decisions trascendentals per a la direcció d’una empresa, un ajuntament, un negoci, una escola, etc. Sospito que paraules com ‘moderació’, ‘dinamització’, ‘posicionament’, ‘relacions virals’ es posaran encara més de moda en breu.
La participació està en boca de tothom. Des de polítics fins a educadors, des de empresaris fins a mitjans de comunicació. Tothom vol que les audiències, lectors, seguidors, afiliats o socis participin i deixin els seus comentaris, expressin les seves opinions (favorables o no), aportin idees noves, sugereixin temes a tractar, preguntin als candidats, etc.
‘Participa, participa, participa‘…. Com ho veuen? Seguirem la pista…
Pd: va ser un plaer participar a la Innovacamp Mediterranea. Salutacions
És interessant veure els esforços que heu estat fent per definir què és innovació…
Us deixo un enllaç, sobre un assaig que estic fent sobre “la creativitat i/o el pensament creatiu”, que servirà com a base teòrica per a crear una aplicació tecnològica que ajudi en el procés creatiu, amb independència del que sigui.
Donant forma a les idees (II):
http://onacorpuscle.blogspot.com/2009/04/donant-forma-les-idees-el-proces.html
Salutacions.