Obro el meu correu personal…
Jo no se com ho feu vosaltres, però jo procuro tenir la bústia d’entrada ben neta. Elimino els que no m’interessen i els que vull guardar els classifico en carpetes temàtiques. Així que els correus que resten a l’entrada se que estan allà per algun motiu.
Potser he de donar una resposta a algú, potser algun dia vaig pensar cercar més informació sobre algun tema que s’esmenta en ell o…potser volia deixar-ho per escrit al meu blog.
“Entrevista desapareguda…”,
diu el títol d’un correu que data del 20 d’octubre del 2008.
– Sí que és antic!, he pensat. A l’obrir-ho recordo el tema. Una de les entrevistes que vaig publicar a La Vanguardia.es durant el temps que vaig treballar-hi (el 2007) no podia trobar-se a Internet.
En concret, la del periodista i expert en Periodisme Digital, Dan Gillmor. Així que vaig preguntar a la meva col.lega que treballa en el diari, Mònica Ramoneda, a veure què passava. “L’enllaç s’ha trencat”, em va respondre. “Ja la pots consultar de nou”.
Vaig entrevistar a Dan Gillmor a l’estiu del 2007, quan va participar en unes jornades de periodisme digital celebrades a El Escorial (Madrid). En el seu moment, no em va semblar que digués res de l’altra món respecte a la comuniació i de com ens canviarà la vida l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).
L’entrevista la vaig titular: “Los medios deben escuchar más a sus audiencias” i en ella em deia que els periodistes hauríem de conèixer les mateixes eines d’edició, publicació i difusió d’informació que els internautes, que són els nostres lectors a Internet.
Segons Gillmor, “els periodistes d’una redacció digital haurien de fer servir els blogs, podcasts, mapes interactius, llocs col.laboratius de fotos i vídeos, etc.”
Molt em temo, que la realitat no és aquesta encara. Però això és una altra història.
Aquest periodista, autor del llibre “We the media” (Nosaltres, els mitjans) també es preguntava per quin motiu els mitjans digitals no feien servir més els enllaços. “La gent els fa servir per a interrelacionar els seus comentaris o blogs. Si un mitjà fa servir les eines 2.0 estarà més a prop de la seva audiència”.
Bé.. temps al temps. Fa un any i mig, no em va semblar que Gillmor digués res de nou. Però en realitat sí que ho és perquè la tasca encara està per començar.
veus què trempada aquesta col·lega teva, la tal ramuneda, que et soluciona els enllaços trencats… 🙂
Aixó sí que és massa. Fa només 2 minuts que he acabat de publicar aquesta entrada, i ja tinc un comentari.
Com es diu això…. ‘això se’n diu ‘telepatia digital?’
😉
se’n diu GoogleReader, colega
Però no em vagis de xula, per Déu.
I siguis una mica més poeta.
Se’n diu connexió global,
o internauta enganxada,
o surfera digital o…