——————————————————————————-
El coordinador de Tecnologies Emergents i Continguts Digital
s de la Universitat de la Colúmbia Britànica (Canadà) ha passat pel CCCB aquesta setmana per parlar sobre la filosofia “edupunk” i el potencial educatiu que té internet en connectar milions de persones. Brian Lamb creu que els estudiants estarien més motivats si treballessin en col·laboració i amb materials oberts amb les eines que la xarxa posa a l’abast de tothom.
Què passa quan les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) arriben a les nostres vides?
Diverses coses. La primera és que tens més oportunitats d’obtenir aprenentatge formal i informal: des d’informació d’una manera més ràpida fins a contactar amb altra gent, en qualsevol part del món, que t’aporti coneixement. Però el més important és preguntar-se com aquestes tecnologies et faran una persona instruïda?
Vol dir que ens preguntem tant quan les fem servir?
Quan era petit l’arribada de la calculadora a l’escola va ser una revolució. Després van ser molt poques les vegades que en tenia una a mà perquè des de l’ordinador o el mòbil podia fer els càlculs. Ara puc tenir tot el coneixement a la Viquipèdia a l’instant. I què és més important: aprendre de memòria una lliçó o tenir les habilitats per trobar les respostes del que vull aprendre i aprofitar la meva energia per tenir una comprensió més àmplia dels fets i una visió crítica.
El segon cas, imagino.
Sí… però tampoc val l’opinió que no necessito saber res perquè tinc internet a l’instant i que m’ho dirà. Crec que tenir accés a tal quantitat d’informació, a xarxes de persones interessants, és d’un valor increïble. Per exemple, des del meu Twitter puc demanar l’opinió d’investigadors mèdics, experts, que estan connectats amb mi a la distància d’un clic. Una altra cosa és la manera com faig servir la informació que rebo i com cultivo la meva xarxa de contactes. Això és bàsic i tothom hauria d’aprendre a fer-ho en una societat connectada com la que tenim.
Vostè és un dels defensors de l’educació oberta i del moviment Edupunk. De què va això?
L’educació oberta es refereix a compartir el coneixement, les idees, els recursos, els materials i els aspectes pedagògics de la metodologia d’ensenyament a internet. Tot és obert i gratis. Recomano la lectura del llibre “The secret revolution“, escrit per Emmanuel Bernstein, que parla d’això.
Sona bé però a la pràctica… Creu que és possible?
Em dedico a això. Sóc professor a mitja jornada però la meva tasca principal és coordinar sistemes i continguts digitals, cercant sempre la manera més barata, segura, oberta i fàcil d’utilitzar. A l’agost de l’any passat, vam celebrar a Vancouver l’Open Education Conference i allà es van mostrar molt bons exemples. És clar que les editorials de llibres continuaran tenint el control de l’ensenyament amb els materials de paper o digitalitzats, amb les seves llicències, però també hi ha molts professors avançats que van per la línia de compartir el coneixement i aprendre en comunitat amb altres mestres.
Per quins motius hauríem de proclamar l’educació oberta?
Crec que tenim certa urgència. Podem acumular informació útil de qualsevol tipus sobre l’enginy humà, però ens enfrontem a problemes complexos de caire social, econòmic i de medi ambient. Internet és més eficaç amb els estàndars de programes de codi lliure i els seus continguts en obert. D’altra banda, les pràctiques educatives poden experimentar un estalvi considerable perquè els materials són gratis o de baix cost i poden ser de gran qualitat. A més, aquesta pràctica permet assegurar la continuació del que s’ha après a la universitat una vegada s’hagin acabat els estudis, a base d’establir connexions amb altres experts i professionals de diferents segments de la societat.
Encara m’ha d’explicar això de l’Edupunk.
Ah! Va ser una invenció del meu gran amic Jim Groom en una nit de cerveses i diversió el 2008, quan vaig anar als EUA a visitar-lo. Ell és un geni, té una personalitat enorme, una energia increïble i és qui hauria d’estar aquí parlant del projecte. És un expert en Social Media i té una gran capacitat per connectar gent a col·laborar desinteresadament. Total, que estàvem de copes…
I van tenir una genial idea
Sí. Jo també m’he dedicat durant anys als Social Media i parlàvem que estem una mica farts de l’aparança d’apertura que es mostra des de les universitats, els governs i les grans corporacions respecte al fet d’empaquetar les tecnologies emergents que ens permeten avançar difonent el nostre coneixement. Per exemple, els blogs amb què treballen els alumnes no són del tot en obert, només poden estar en un sistema tancat, en les seves plataformes. Tot era com molt fals. Vam recordar aquella època en què fèiem fanzíns, fotocopiant uns quants exemplars d’alguna cosa sobre la teva banda favorita o de política. I vam pensar en fer un fanzín punk digital, anònim, proposant el software obert i els Social Media com a alternativa a l’aprenentatge tradicional. Vaig tornar a Vancouver i a l’arribar a casa i obrir l’ordinador, en Jim ja l’havia explicat en el seu blog i milers de persones parlaven de l’Edupunk!
I per què ho va fer si havia de ser anònim?
No ho sé, tant hi fa, en Jim és així. El més fascinant és la resposta que va tenir a la xarxa. Moltes vegades escrius alguna cosa bona en un diari o en un llibre i ningú se n’assabenta o no reps cap comentari. Ho fas a internet i, si interessa, en cinc minuts milers de persones opinen, et donent el parer, complementant la informació, adherint-se al teu moviment, fent força. Gent que no havia sentit parlar mai del punk li agradava la idea. Per resumir, l’Edupunk és una metàfora que proclama el: “Fes-ho tu mateix”.
Sí, però no tothom se’n surt bé amb la tecnologia.
Jo no sóc informàtic, però sóc capaç de crear la meva plataforma de blogs per difondre el meu contingut. I si no sempre hi haurà un amic que et podrà ajudar. No hem de dependre de grans corporacions per crear plataformes on escriure. Aquests dies s’ha celebrat a Barcelona el Festival The Influencers, que m’ha semblat fantàstic perquè va en aquest sentit: fes-t’ho tu mateix!
Posi’m un bon exemple d’”edupunk”.
El d’un professor amic meu, Jon Beasley-Murray especialitzat en estudis llatinoamericans, que sempre es queixava que a la Viquipèdia hi havia una informació pèssima. Que havia buscat llibres que ell feia servir a les classes i que les referències estaven equivocades i hi havia errors. Llavors, mig en broma, li vaig suggerir que ho fes ell mateix. Que amb els seus estudiants introduïssin articles ben documentats.
Com es diu el projecte?
Murder, Madness and Mayhem, i encara es pot consultar a la Viquipèdia. El treball que van fer els seus alumnes és increïble, d’una qualitat enorme: ple de recursos, amb una bibliografia molt extensa. Va ser una investigació tremenda, en anglès i espanyol. I quan mires les estadístiques comproves que en un any l’han llegit més de 15.000 persones.
Quina va ser la reacció dels estudiants quan van veure el seu treball publicat a internet?
Primer es van adonar que era una tasca dura això d’escriure a la Viquipèida amb qualitat, però estaven molt motivats. Després es van adonar que altres buscaven el material que havien publicat i els ajudaven. Van entrar en contacte amb la comunitat de la Viquipèdia, formada per altra gent que escriu regularment i revisa el que es publica. I van veure la manera de crear més sinergies. Van entendre que el coneixement és creat per algú, que poden ser ells mateixos.
En el seu blog parla de “cultura expandida” i d’”educació expandida”. És el mateix?
Bona pregunta. Vaig entendre què significaven aquests termes quan vaig venir a Sevilla, convidat per Zemos’98 i Juan Freire per assistir al Simposi d’Educació Expandida. És tot allò que passa arreu que no pertany exclusivament als centres de formació, escoles o universitats. Es tracta d’un aprenentatge diferent, en cooperació, molt pràctic. És una manera molt més emocionant de transmetre coneixement i els joves se senten més involucrats i motivats perquè aprenen i ensenyen alhora. Entren en contacte amb professionals de diferents disciplines i segments de la societat. No he trobat gaires iniciatives semblants als EUA ni al Canadà i penso que és emocionant que se celebrin a llocs com Sevilla o ara al CCCB de Barcelona.
Perquè quin és el rol del professor a l’aula quan entren les tecnologies?
Sempre hi ha problemes en aquest sentit. Per exemple, a la meva universitat tanquen la Wi-Fi perquè els alumnes no mirin el Facebook mentre el professor explica. I altres coses semblants. La pregunta que ens hem de fer és com es planteja la classe perquè els joves hi tinguin interès, no si les tecnologies fan perdre l’interès pels estudis als alumnes.
I com fer-ho?
A través de les xarxes socials, conec molta gent constantment i m’adono que no hi ha un únic punt de vista o una única manera d’ensenyar. Hi ha professors molt actius, que proposen pràctiques amb la Viquipèdia o debats a través de la xarxa, etc. Les universitats i centres escolars haurien d’estar més involucrades per fer tallers semblants al Simposi d’Educació Expandida. No hem de pensar únicament en els professors i els estudiants: molts segments de la societat podrien estar interessats en aquesta mena de tallers multidisciplinaris. Sens dubte, les tecnologies digitals ens canvien la manera d’aprendre, ens obren nous camins per assimilar el coneixement.
Com veu l’evolució de l’educació en els anys vinents…
El futur… sóc molt optimista en aquest sentit. Estic convençut que cada cop serem més defensant l’educació oberta. Fa només uns anys, era molt difícil trobar bons materials, però cada cop n’hi ha més. I això em porta a pensar que evolucionarem per aquí, per obrir les plataformes i els continguts a partir de les tecnologies actuals.
[...] el gusto de hablar personalment con el canadiense Brian Lamb, uno de los principales referentes del momento sobre ‘open education‘. Y entendí su [...]
[...] que té a la mà, sinó la que va a la botiga a la primera que s’espatlla. En Brian Lamb em va parlar de l’educació expandida a les aules, com aquell coneixement que es troba a la xarxa i no als llibres de text. Creu que [...]
[...] También puede leer la entrevista que hice a Brian Lamb uno de los principales promotores de la ‘Educación abierta‘ o la de Delia Browne, [...]