El P2P és un sistema d’intercanvi d’informació en format text, àudio o vídeo entre persones i/o ordinadors. Però des que aquest invent va ser aplicat per primera vegada a Napster (un servei de distribució de música en arxius .mp3 creat per Shawn Fanning) al 1999, són molts els que veun el P2P com un sistema il.legal que va contra els drets d’autor en comptes d’un avantatge per compartir coneixement. El dimarts 31 de març es va celebrar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona la tercera sessió I+C+I, dedicada al P2P.
El debat va comptar amb les intervencions d’Ismael Peña López (UOC-ICTIlogi.net), Olivier Sculbaum (Platoniq.net) i Michel Bauwens (Foundation for P2P Alternatives).
Michel Bauwens ha treballat durant molts anys en empreses de telecomunicacions i l’any 2002 va decidir deixar el món de la indústria tecnològica per marxar a Tailàndia, des d’on impulsa la Foundation for P2P Alternatives, una organització que investiga les xarxes, col·lectius i pràctiques P2P.
Bauwens sosté que el P2P és quelcom més que l’intercanvi tecnològic de fitxers a la Xarxa (emule o altres). “Es tracta d’una nova forma de comportament humà que permetrà una nova forma d’organització de l’economia i la societat mundial”.
És realment possible un canvi econòmic mundial a partir del P2P? Jo tinc les meves reserves però si esteu interessats en el tema, m’agradaria comentar-lo. A l’ICI Blog continua el debat online.
Fins ara!
