(Article publicat al blog del CCCB)
El mes d’abril passat, el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ, en les seves sigles en anglès) va donar a conèixer una de les més grans filtracions de dades aconseguida i analitzada fins ara per un mitjà de comunicació. «Offshore Leaks» és un ampli reportatge multimèdia on es posen al descobert les xarxes d’empreses, polítics, recaptadors i celebritats d’arreu del món que tenen societats en paradisos fiscals. A través de mapes, vídeos i infografies, el lector és capaç d’entendre l’entramat de relacions i les seves milionàries transaccions de diners al llarg dels anys.
Però, per presentar aquest macroprojecte que posa al descobert els paradisos fiscals, l’ICIJ va posar a treballar durant un any i mig 86 periodistes de 46 països, els quals van manejar 260 gigabites de dades. Duncan Campbell, membre fundador de l’ICIJ, va resumir la investigació d’aquesta manera: «S’han revisat més 130 mil noms, prop de 12 mil intermediaris (o agents) i unes 22 mil empreses implicades. Les operacions investigades corresponen a 170 països. Mai abans no s’havia aconseguit res d’igual».
Mar Cabra, tot un referent a Espanya com a periodista d’investigació, va exercir en aquest projecte de Data Research Manager, i va ser la responsable de servir les dades als periodistes perquè expliquessin les històries relatives als seus països. Juntament amb James Ball, editor de dades del diari britànic The Guardian, revelaran com van treballar plegats en la major col·laboració periodística de la història durant les I Jornades de Periodisme de Dades i Open Data, que se celebraran del 24 al 26 de maig a Barcelona i Madrid.
Xarxa de contactes en el món dels paradisos fiscals. ICIJ va fer servir eines avançades com Nuix per veure els enllaços entre els implicats.
QUÈ ÉS EL PERIODISME DE DADES?
«Tant “dades” com “periodisme” són termes problemàtics», expliquen en el Manual de Periodisme de Dades, una guia redactada de manera col·laborativa i voluntària entre dotzenes de periodistes procedents de mitjans com ara The Chicago Tribune, Deutsche Welle, The Guardian, The Financial Times, The New York Times, ProPublica, Washington Post i Texas Tribune, entre molts d’altres. Tots ells són entusiastes experts d’aquesta disciplina i consideren que la millor manera de donar-la a conèixer és explicar-la. «Vivim en un món digital, on gairebé qualsevol fet pot ser descrit amb números: la carrera professional, 300.000 documents confidencials, les persones que formen el teu cercle d’amics; fotos, vídeo i àudio; assassinats, malalties, vots polítics, corrupció i mentides, etc.», continuen explicant en el Manual de Periodisme de Dades, la versió espanyola del qual s’ha presentat fa poc.
«Avui les notícies flueixen al mateix temps que s’esdevenen, a través de múltiples fonts, testimonis presencials, blogs i xarxes socials. El que passa és filtrat a través d’una vasta xarxa de connexions, es jerarquitza, es comenta i, tot sovint, s’ignora. Per això el periodisme de dades és tan important. Reunir, filtrar i visualitzar el que passa més enllà del que ens mostren els nostres ulls té un valor que creix cada dia més».
El periodisme de dades també es presenta com una oportunitat per injectar qualitat a la professió, perduda en la majoria de mitjans a causa de l’acceleració de la informació i de la retallada de personal a les redaccions a conseqüència de la crisi econòmica.
EN PLENA EFERVESCÈNCIA
Tot i que per a molts el terme «periodisme de dades» encara sigui desconegut, ja està molt arrelat als Estats Units i està en plena ebullició en la majoria de països europeus. Des de les redaccions dels principals mitjans de comunicació fins a petites iniciatives ciutadanes o organitzacions activistes, es mostren visualitzacions d’informacions que podrien haver passat per alt i que ajuden a entendre més la realitat actual.
Bona part d’aquests projectes s’ha pogut veure, del 24 al 28 d’abril, a la setena edició del Festival Internacional de Periodisme de Perusa; una cita anual on milers de periodistes d’arreu del món es troben per debatre i reflexionar sobre l’estat de la professió. Per segon any consecutiu, l’European Journalism Centre i l’Open Knowledge Foundation han organitzat quatre dies de taules rodones i tallers per aprofundir en el periodisme de dades.
En una de les taules rodones que posava sobre la balança com es podia accedir a la informació pública des dels països del sud d’Europa, Mar Cabra va deixar ben clara la situació espanyola: «Encara no tenim una llei d’accés a la informació. La llei d’Itàlia no és gaire bona, però si més no n’hi ha una. Som l’únic país europeu amb més d’un milió d’habitants que encara no té una regulació que permeti que els ciutadans accedeixin a les dades públiques. Tenim un projecte de llei, però la legislació de Rwanda és molt millor que el nostre esborrany. És trist veure com els nostres polítics no tenen prou coratge per aprovar una norma de transparència digna».
Tot i així, aquesta periodista d’investigació proposa no desanimar-se i aprofitar les dades de què ja disposem al nostre país per explicar històries a partir d’elles. Entre els múltiples exemples que va esmentar destaca «L’Indultòmetre», que comptabilitza la quantitat d’indults que hi ha hagut durant l’última dècada i segons els diferents governs, amb la informació extreta del Butlletí Oficial de l’Estat; o «Espanya en flames», un projecte que visualitza bona part dels gairebé 171.000 incendis que van cremar més d’un milió d’hectàrees durant l’última dècada.
UNA OPORTUNITAT PER CAPBUSSAR-SE EN LES DADES
Les I Jornades de Periodisme de Dades i Open Data que se celebraran a Barcelona i Madrid, del 24 al 26 de maig de 2013, seran una oportunitat per explorar aquesta disciplina. Des del grup espanyol de l’Open Knowledge Foundation, s’han organitzat conferències, taules rodones, un espai on exposar projectes fets (barcamp), un hackathon (concurs de periodisme de dades) i tallers per aprendre l’ús de les eines principals que permeten treballar amb dades.
El CCCB acollirà la primera d’aquestes jornades, en la qual, a més de John Burn-Murdoch i Mar Cabra, hi participaran programadors com Manual Aristarán de La Nación (Argentina) o experts en visualització com Sergio Leyva (de l’empresa Vizzuality), entre molts més.
Durant el cap de setmana, el hackathon serà simultani en quatre ciutats (Barcelona, Madrid, Sevilla i Valladolid), i es connectarà amb totes les seus en diferents punts del dia per compartir experiències. En Barcelona, la seu serà la Facultat de Comunicació Blanquerna. Es tractarà d’una gran oportunitat per crear projectes acompanyats dels experts que hi hauran impartit conferències i tallers. Els millors projectes rebran diferents premis.
L’objectiu de l’Open Knowledge Foundation és convertir les Jornades de Periodisme de dades i Open Data en una cita anual de referència a Espanya, de la mateixa manera que Perusa ja és un referent entre milers de periodistes d’arreu del món.
Ya iba siendo hora que explicara en mi blog el ‘sarao’ que estamos co-organizando la periodista de investigación independiente, 
Los días 3 y 4 de mayo se ha celebrado en Bruselas, la tercera edición del 
“, añade Pau Dominguez (en la foto, la que luce canas).
